fabla'm

lo dia que vaig sentir les últimes declaracions de raimon a la ràdio sobre l'independentisme, me va consolar sentir-lo. ara no em pararé a explicar per què.

quan vaig arribar a la faena i ho vaig comentar amb un company, la reacció d'ell va ser: "ja s'ho faran, los valencians! no és problema meu...". lo consol de raimon un moment abans, amargor ara sentint-lo a ell.

me sembla que és la primera vegada en ma vida que em paro a buscar i a escoltar mostres d'aragonès, la primera vegada en la vida que d'alguna manera m'arriba.

ahir, ne llegia.

avui he volgut buscar-lo en veu.

a youtube, al primer intent, escrivint "habla aragonesa", he trobat este document, i poca cosa més:




després, com qui busca aigua amb esperança saurina, només canviant una lletra he provat "fabla aragonesa"... i aniré a dormir emocionada, amb una barreja de desconcert, de tristesa, de temoreta, de mala consciència i de carinyo:


ambistas / anvistas - tràiler



creciendo en aragonés



archibo audiovisual (chistau)


http://www.youtube.com/watch?v=C6H6dAp60LE
Xavier Tomàs. sobre la llengua aragonesa

(...) y de todo este conjunto de dialectos que forman el romance aragonés, paradojas de la vida, el más periférico, el más alejado a los elementos que definen en todos los manuales al aragonés, que serían los centrales, el ribagorzano es hoy en día el que más número de hablantes tiene, yo diría que supone entre el 80 y el 85% del total de hablantes de la lengua, debido quizás a su condición de dialecto vecino a una lengua fuerte como es el catalán.

la primera negreta, me sorprèn però no m'estranya.  no per molt a lluny que estiguem uns dels altres correm més risc de perdre les arrels, si allà on vivim trobem arrels fortes i vénen de la mateixa soca, encara que mos separen muntanyes, planúries, quilòmetres i quilòmetres, fronteres polítiques o barreres socials.

la segona negreta, en canvi, no acabo d'entendre-la. lo veïnatge amb una llengua forta pensava que perjudicava la pervivència d'una altra llengua més feble, perquè he sentit dir tantes vegades que la forta s'imposa sobre la feble... com quan diuen que el pes del castellà, a catalunya, amenaça el català. de la mateixa manera, lo català, entès com a llengua forta en contraposició a l'aragonès, no l'interpreten com una amenaça i sí el castellà? per què? perquè a escola i a l'entorn social ningú els obliga a parlar en català però sí en castellà? perquè l'autoestima que ha aconseguit recuperar el català anima a conrear l'autoestima del ribagorçà aragonès? per altres motius? potser vol dir que el veïnatge amb una llengua forta, mentre n'hi ha una altra encara més forta, pot crear una certa complicitat entre les dos més febles que les ajuda a sobreviure? però... i si la intermitja arribés a ignorar la més xicoteta? què passaria si, en lloc de ser bones amigues veïnes, expressament o de forma més o menys inconscient, la gran anés expandint-se, menjant-se la menuda? de fet, no ha pogut ser això (també, a part del predomini o de la dominació del castellà) el que ha contribuït a que l'aragonès s'haigue anat perdent on abans se parlava més i no estenent-se cap al sud, per exemple, o ebre avall passant per la franja? qui baixaven d'allà a dalt pel riu, no devien parlar aragonès?

per què buscar conflicte on potser no n'hi ha cap? si qui defensa la supervivència de la llengua aragonesa, se sent a gust, proper i no amenaçat amb la llengua catalana i els seus parlants, millor així que d'una altra manera. suposo que em sap greu que "aquí", a ella, la veiguéssem tan llunyana, o que fins i tot la ignoréssem.
 

(...) mejorar la autoestima de la llengua, que ha sido muy baja porque ha sido considerada una lengua de usos domésticos, una lengua rural, en contraposición al castellano que era la llengua de ascenso social y de mejorar la calidad de vida.




archibo audiovisual (ansó)


https://www.youtube.com/watch?v=lk_YthmaUVE
reblar. corto aragonés de roberto rodes