no sabem com, la selena,
s'ha punxat a la poteta,
potser amb un vidre, potser amb una planta...
quan l'hem portat a la veterinària,
li ha vist la pota infectada.
tenia febre i maulava.
l'ha pessigat pel clatell,
com l'agafava la mama,
i ella s'ha dixat fer, quieta parada.
una agulla travessant-li la pell,
pòcima màgica,
cura instantània.
poteta ans coixa,
en terra ara,
i la selena que ja caminava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada